-ANY: 2021

-DURACIÓ: 118 min.

-PAÍS: Regne Unit

-DIRECCIÓ: Edgar Wright

-GUIÓ: Krysty Wilson-Cairns, Edgar Wright

-MÚSICA: Steven Price

-FOTOGRAFIA: Chung Chung-hoon

-REPARTIMENT:Anya Taylor-Joy, Thomasin McKenzie, Matt Smith, Terence Stamp, Diana Rigg, Rita Tushingham, Synnove Karlsen, Joakim Skarli, Andrew Bicknell, Colin Mace, Michael Ajao, Will Rogers, Will Rowlands

-PRODUCTORA: Coproducció Regne Unit-Estats Units; Complete Fiction, Focus Features, Film4 Productions, Working Title Films

Enamorats hem quedat després de veure Last Night in Soho, el nou treball d'Edgard Wright que aproxima a l'espectador al Soho dels anys seixanta, a Londres. Un exercici d'estil retro sobre una base argumental de thriller psicològic que acaba bolcat a un final de gènere de terror.

La història se centra en Eloise (Thomasin McKenzie), una apassionada dels anys seixanta que decideix anar a viure a Londres per estudiar disseny. Un cop instal·lada en una habitació que li lloga una vella, comença a tenir uns somnis que la transporten al Soho dels anys seixanta, i en particular a conèixer la vida de Sandie, una jove cantant que somia a triomfar. Les visions aviat es transformen en malsons quan la vida de Sandie no és tan idíl·lica com es pensava en un principi, al mateix temps que aquests somnis cada cop esborren més la diferència entre realitat i ficció. Les vides d'Eloise i Sandie cada cop estan més connectades.

És una barbaritat de pel·lícula. Un exercici musical amb una posada en escena plena de glamur que recrea a la perfecció l'estètica del Londres dels seixanta, tant els carrers, com vestuari, com els locals musicals nocturns. Wright planeja una obra que confon l'espectador sobre la realitat i la ficció, quelcom que a vegades li passa factura amb algun detall que manca de sentit, com el xuclet al coll d'Eloise. Tota la resta és un film que ens parla sobre el preu de l'èxit i els somnis frustrats, rodat d'escàndol i interpretat per Thomasin McKenzie i Anya Taylor-Joy d'una forma magnífica.

Edgar Wright ha fet un dels films de l'any. Demostra que pot fer cinema comercial i de qualitat, i el millor de tot, sense renunciar al seu segell autoral. La forta càrrega dramàtica, el to oníric constant, la tendència progressiva cap al terror, a més de pinzellades d'humor ben integrades, conformen una obra que demana veure el més verge possible. Perquè per sobre de tot Last Night in Soho és un thriller amb un punt mínim sobrenatural que evoca a un final inesperat que agradarà tant als que vulguin trobar una experiència fosca i terrorífica, com als apassionats dels films de suspens que et tenen clavat a la butaca. Nosaltres hi veiem la influència del giallo, el sentit del suspens de De Palma, i fins i tot el cinema de zombis. I és una passada veure com Wright agafa d'aquí i d'allà i es maneja pels diferents estils amb habilitat i sense perdre l'elegància, amb una ètica per les imatges que evoquen i emocionen. Un exercici d'estil espectacular.

I la banda sonora també ho és. I és que Last Night in Soho també és musical, és cabaret, és ball, és sensualitat. També bellesa i seducció. I abusos, droga i assassinats. Edgar Wright ha escrit una història que evoluciona, que s'enfosqueix per moments, que passa del brillant de l'elegància al vermell de la sang. Una obra que a vegades confon la realitat i la ficció, però accessible pel públic massiu, en el que és un film comercial de qualitat. No sempre és fàcil agradar a tothom, i Wright ho acaba de fer.