Dins de la secció Midnight X-Treme del Festival de Sitges 2021 es va poder veure Wyrmwood Apocalypse, la continuació directa de Wyrmwood: Road of the Dead (2014) que ha dirigit novament Kiah Roache-Turner. Per a la presentació va venir com a convidada l'actriu protagonista Bianca Bradey.

Aquest cop la història se centra en Rhys, qui treballa per un grup mafiós del qual s'acaba distanciant per a unir forces amb un grup de supervivents rebels. Tots junts intentaran rescatar una noia que podria tenir la cura del virus. Brooke (Bianca Bradey) i Jay acabaran unint-se al grup.

Aquesta seqüela expandeix el plantejament del primer film i ara contextualitza la història en un apocalipsi on els zombis ja dominen la Terra. Nous personatges impulsen Wyrmwood Apocalypse cap a una història ben carregada d'acció i violència, i on el personatge de Brooke (Bianka Bradey) torna més fort que mai per a deixar clar que ella és qui mana en aquesta saga.

Podeu llegir la nostra crítica clicant AQUÍ.

-Quan vas rebre la notícia que hi hauria una seqüela de Wyrmwood quina reacció vas tenir? I quan vas llegir el guió?

Quan vam saber que es faria una seqüela era com... ara? Els vaig dir que esperaria a llegir el guió. Després em van enviar el guió i recordo rebre'l quan estava en una cafeteria de la ciutat de Helsinky, i me'l vaig llegir en un sol dia. Em va semblar impressionant, allà tot era possible, i vaig pensar que era com pujar un esglaó respecte a la primera pel·lícula, tant per la història com els nous personatges i situacions. Però bé, vaig agafar-ho amb cautela fins a veure què passaria, fins al dia del rodatge amb la caracterització.

-Han passat set anys entre la primera i segona part. Com recordes els rodatges d'una i altra pel·lícula? Han sigut molt diferents?

Molt diferents. La primera va ser una pel·lícula independent que anàvem rodant els caps de setmana amb els diners justos, a garatges de familiars i amb favors d'amics. Entremig podien haver-hi pauses en el rodatge de fins a sis mesos, i tot plegat es va allargar fins a divuit mesos. Aquesta continuació és completament professional. Va ser un rodatge de 6-8 setmanes rodant tot el dia. El pressupost del film ha sigut més elevat i això ens ha permès fer més coses, però a mi particularment també m'ha fet anar més cansada. Quan la jornada de treball acabava marxàvem a casa i deixàvem de treballar, mentre que a l’anterior film era més improvisat tot. És com que aquest cop la manera de treballar ha sigut més professional, molt diferent de la bogeria de rodatge de la primera part. Va ser un rodatge més ràpid i segur, cosa que va estar bé, però sobretot eficient.

-Quins creus que són els principals atractius de Wyrmwood Apocalypse?

Jo crec que donarà satisfacció als fans de Wyrmwood. Preserva l'essència de la primera part, i a més és esbojarrada, fosca, com una comèdia estranya. Però crec que el més important és que ara es puja un esglaó i va més enllà. Crec que és una pel·lícula més gran, amb molta més acció i terror. Ara és tot com més malaltís i atractiu visualment, i amb un acabat general més polit. Jo crec que qui estimi la primera part aquesta serà una experiència fantàstica.

-Abans has dit que el guió de Wyrmwood Apocalypse et va agradar molt, però a la pel·lícula ara ocupes un rol més secundari. De fet, el personatge de Brooke no apareix fins al tram mitjà de la història. En aquest aspecte, vas sentir una certa decepció? T'hauria agradat tenir més presència a la pel·lícula?

Sí, és veritat. El meu personatge apareix tard, i ho fa acompanyat de Barry, que l'interpreta el Jay. Al principi ens va confondre una mica a tots dos, però ho vam parlar amb el Kiah, el director, i vaig entendre que aquesta pel·lícula aportaria nous personatges i que la història anava en una direcció diferent. Ens van dir que volien iniciar una nova història des del punt de vista d'un altre personatge inèdit al primer film. Si que és cert que haguéssim volgut que els nostres personatges hagueren aparegut una mica abans, perquè ens preocupava que el públic no se li fes massa llarga l’espera. Vist ara el resultat crec que al principi l’audiència pensa “quan apareixerà Brooke i Barry?”, però després apareixen i tenen el que esperen, i crec que els deixa contents.

-Hi ha una escena que lluites físicament contra una criatura monstruosa. Com recordes el rodatge d'aquesta escena?

Ell feia molta por. Quan va aparèixer el primer dia al set de rodatge em va impressionar perquè era molt alt i gros, i amb la caracterització i sobretot la pròtesi del braç em va semblar terrorífic, però a la vegada vaig sentir que era una passada quan es movia. Va ser divertit rodar aquella escena, però també intensa. No crec que realment fos necessari aparentar que feia por perquè era el que sentia quan s'apropava a la meva cara. Ara bé, rodant aquesta escena em vaig fer mal, perquè el meu cap va colpejar contra la paret. Però en tot cas va valer la pena. Recordo el rodatge d'aquella escena com molt física, intensa, però també genial.

 

-Wyrmwood va ser el teu primer film de terror. El personatge de Brooke ha servit per a impulsar d'alguna manera la teva carrera com a actriu?

Per a mi aquest personatge ha sigut un regal a la meva vida. Un personatge femení plantant cara als zombis i que acaba sent una heroïna, i tenir el plaer d'interpretar un personatge així és increïble. Més enllà d'això el personatge ha interpel·lat a fans d'arreu del món, i això em va sorprendre molt. Jo no imaginava que funcionaria tan bé, i estic molt agraïda als que estimen al personatge i a la pel·lícula. Gràcies a Wyrmwood vaig tenir l’oportunitat de rodar altres pel·lícules a països com Finlàndia, Alemanya, als Estats Units i també a Austràlia, perquè els fans del gènere de terror són molt lleials, i tot això em va servir per treballar molt més.

-Al gènere de terror proliferen les dones supervivents, però en canvi el personatge de Brooke és un personatge fort i guerrer. Què et fa sentir interpretar a una heroïna?

M'encanta. Recordo parlar amb Kiah, el director de la pel·lícula, que ell volia un personatge fort que no necessités ser salvat perquè ho podia fer per ell mateix, i això la converteix en l'heroïna de la pel·lícula. Per a aquesta seqüela volia fer un personatge que fos realment fort, on la feminitat i la humanitat desapareixen completament, i que Brooke només fos un animal que planta cara a tot el que se li posa per davant. Un personatge que no necessàriament ha de ser una dona, sinó que és mig humà mig animal.

-Més enllà de Wyrmwood, em pregunto si t'has plantejat fer el salt a la direcció?

No, m'agrada escriure històries i prou. M'agrada fixar-me en la perspectiva cinematogràfica del director darrere de la càmera. No vull ser la que mana. Crec que és una gran responsabilitat dirigir, perquè s’ha de tenir caràcter i esperit de lideratge. Prefereixo estar un pas enrere.

-Per últim, hi ha algun personatge femení de ficció que d'alguna manera t'hagi marcat? I per què?

M'encanta The Girl With Dragon Tattoo (Millennium: Els homes que no estimaven les dones) i en concret el personatge de Lisbeth Salander. Crec que és un gran personatge, i d'ell m'emporto la seva força i el fet que no li marca ser dona, i això és quelcom que m'encanta perquè els seus rols no es veuen condicionats. No és necessari que ella sigui delicada o atractiva, i això és quelcom que he intentat importar als personatges que interpreto.