-ANY: 2021

-DURACIÓ: 97 min.

-PAÍS: Estats Units

-DIRECCIÓ: Sean King O'Grady

-GUIÓ: Max Booth III

-MÚSICA: David Chapdelaine

-FOTOGRAFIA: Jean-Philippe Bernier

-REPARTIMENT: Vinessa Shaw, Sierra McCormick, Pat Healy, John James Cronin, Lisette Alexis, Logan Kearney

-PRODUCTORA: Atlas Industries, Spin a Black Yarn, A Bigger Boat, Hantz Motion Pictures.

 

 

 

 

We need to know something ens remet al confinament que vam patir amb la pandèmia i el concepte de comunitat forçada i perpetuada indefinidament per la normativa estatal. Discussions, inquietud, absència de capritxos, aïllament, separació... i la sensació dels adolescents a què els estan robant una part important de la seva vida. La pel·lícula no és una metàfora del que vam viure, però sens dubte hi ha idees plasmades que ens sonaran a tots a dins d'aquest film de terror sobrenatural.

La pel·lícula comença amb Melissa i la seva família que troben un refugi on aixoplugar-se d'un tornado que està passant per la ciutat. Un cop allà dins s'adonen que no poden sortir perquè un arbre bloqueja la porta. No obstant això, a l'exterior se senten crits i rugits monstruosos. Uns horrors del que Melissa i la seva xicota Amy hi té alguna cosa a veure...

La sensació que ens deixa aquest film nord-americà un cop finalitzat és de proposta raquítica en arguments i exposició. El seu plantejament basat en l'espai interior/exterior del refugi té un sentit, que és posicionar l'espectador i acompanyar als personatges. I és que la pel·lícula sempre està situada a l'interior de la casa com si l'espectador fos un personatge més, mentre que de l'exterior només se senten crits, sorolls monstruosos, i a més veiem una estranya llengua que acaba entrant al refugi. ¿Què coi passa allà fora? La filla Melissa té respostes, i a poc a poc les anirà rebel·lant. Aquest plantejament basat a donar petites respostes és el que aguanta la pel·lícula.

Sabem que Amy és una espècie de bruixa d'estar per casa i que Melissa s'ha deixat dur per un encanteri que totes dues van trobar per Internet. I que no va acabar bé, ja que després de fer-lo un noi de l'institut va morir ennuegat amb la seva pròpia llengua i un dimoni va fer acte de presència posteriorment. Més enllà d'això, We need to do something es tanca com una ostra i no explica res més, deixant a l'espectador amb incertesa tota l'obra com si li estiguessin prenent el pèl. ¿Fils oberts per una possible seqüela? Si el director pensa així és que està prenent per imbècils als espectadors.

Aquest aïllament de les respostes als misteris de la història en benefici del suggeriment, desplaça el suspens a situacions que succeeixen a l'interior de la llar entre la família. La fam, i la impossibilitat a sortir a l'exterior per un arbre que bloqueja la porta (es veu que no hi ha finestres), fa que el clima de tensió entre la família augmenti, sobretot per part del pare. Ell és algú violent i descontrolat capaç de tot per menjar, fins i tot de matar als seus. Aquest temor tant de la mare com de la filla sobre les reaccions del pare, així com d'una inoportuna serp cascavell que s'ha colat al refugi, centra la tensió al film. Això ens remet al film postapocalíptic de Xavier Gens titulat The Divide, una obra molt en la línia de We need to do something. Per tot plegat, veiem que aquesta pel·lícula se centra en les conseqüències del concepte de comunitat forçada més que a explorar una història de fantasia terrorífica.

Per tot plegat creiem que la història escrita per Max Booth III i adaptada al cinema per Sean King O'Grady és un film que extreu el menys interessant de la història. L'obra té un potencial extraordinari, però està desaprofitada en benefici de temes que ja sabem tots. I és una pena perquè el plantejament inicial carregat de misteris entre l'espai interior i exterior resulta magnífic i ben dirigit, especialment per les dosis d'humor subtil tan ben integrat a la trama i diàlegs, però la proposta es desinfla tant en intensitat narrativa com en humor, perdent la frescor en favor d'un drama familiar gens creïble. Sens dubte, el títol més apropiat per aquesta pel·lícula haguera sigut “We need to know something”.