Amb motiu de la presentació de Darlin' a Festival de Sitges 2019, vam poder aprofitar per entrevistar Pollyanna McIntosh, qui a més de co-protagonitzar-també dirigeix ​​i escriu la pel·lícula. Es tracta del tercer lliurament d'una saga inaugurada el 2009 amb Offspring i que va continuar el 2012 amb The Woman, totes elles partint de la novel·la original de l'escriptor Jack Ketchum, la titulada a l'Estat espanyol Al Acecho.

Pollyanna McIntosh va acudir a l'entrevista acompanyada de la directora de fotografia de Darlin', Halyna Hutchins, a més del tècnic de so, Andrew Smetek. Conjuntament vam poder conèixer el procés de producció de la pel·lícula, les intencions artístiques de la directora, de la vinculació de Jack Ketchum amb el projecte, a més del futur de la saga. Sens dubte una entrevista amb molt contingut que serveix per analitzar les claus de l'èxit de Darlin'.

-Vam poder entrevistarte fa uns anys i et preguntem sobre la possibilitat a participar en una continuació de The Woman, i la teva resposta va ser que si algun dia la fessis només la faries amb Lucky McKee de director. Finalment l'has acabat dirigint tu. Que t'ha motivat a dirigir-la?

Pollyanna McIntosh: The Woman és una pel·lícula que molta gent coneix, però abans de The Woman vam fer Offspring, que va ser dirigida per un altre director anomenat Andrew van den Houten, que alhora és productor de les tres pel·lícules de la saga. Llavors, quan va arribar el moment de fer una seqüela de The Woman, ell em va trucar i em va preguntar si volia dirigir la seqüela. Per mi va ser un xoc. Es veu que Lucky McKee sabia que jo havia dirigit i escrit obres de teatre en el passat, a més que tenia planejat dirigir un curtmetratge d'uns 35 minuts titulat Perfect, i Lucky li va explicar a Andrew van den Houten que jo era directora també. Per això em va preguntar si volia fer la seqüela, i jo li vaig dir que si, que estaria encantada de continuar The Woman. Llavors, li vaig preguntar a Andrew qui escriuria la pel·lícula, i em va dir que ni ell ni Lucky l'escriurien, i jo li vaig respondre "llavors, he escriure-jo?" (Rialles). Per això també he escrit el guió.


-En The Woman es plantejava un patriarcat que oferia a l'espectador unes segones lectures en clau de gènere. En Darlin' es planteja alguna cosa diferent, introduint la maternitat i la crítica a l'església. Era important per a tu que Darlin' tingués també aquestes segones lectures i així continuar la línia de The Woman?

PM: L'església també és molt masclista. Si, per a mi era important aplicar el terror realista, i això és molt difícil d'escriure amb una dona que no parla. A The Woman la dona està atrapada en un soterrani fins al final de la pel·lícula, però també té moments de la seva etapa lliure i salvatge, i aquesta idea també es pot apreciar en Darlin', tot i que aquesta vegada és Darlin la noia atrapada. Jo volia fer alguna cosa similar a The Woman, però també aportar alguna cosa a la història que els fans de la saga puguin gaudir. Doncs llavors, vaig decidir que el personatge de la dona havia de matar a molta gent i que a més tingués comunicació amb altres persones, concretament amb altres dones, perquè la seva experiència en el patriarcat de The Woman no va ser gens bona, el mateix que a Offspring. El que vaig fer en Darlin' va ser explorar el tema de la comunitat, la família que tu mateix creguis, que en el fons no és sanguínia, però és com si ho fos. I això també és un tema que tracta Jack Ketchum en la novel·la.


-En canvi estèticament és molt diferent The Woman a Darlin': mentre que la primera era bruta i fosca l'altra és neta i elegant. Era la teva intenció aquest contrast?

PM: Sí, absolutament. Halyna i jo vam parlar molt sobre els colors i la meva idea era la d'aplicar a la pel·lícula una estètica de les pel·lícules dels 60-70. La infància té un protagonisme important i vam mostrar a les nenes de la pel·lícula com infantilitzades, per això els colors en Darlin' són així, amb molts roses, grocs i pastissos, a més del vermell, que en la pel·lícula està molt saturat amb la idea de marcar la sensació de perill. Les pintures religioses també tenen molta presència, i és que el vermell també està en moltes pintures religioses, algunes amb Maria Magdalena. Ella va ser algú important per a nosaltres a l'hora d'escriure el guió i fer la pel·lícula, perquè va ser una dona important per a Jesús, encara que la gent de l'Església sempre ho hagi volgut amagar. Diguem que l'església no ha escrit pensant en les dones. Jo no tinc problema amb la religió, el tinc amb el patriarcat i la dominació de les dones.

-La teva crítica a Darlin' és sobretot a l'església.

PM: Sí, i sabem que hi ha molts problemes amb els nens, entre altres coses. No respecten la sexualitat ni tampoc respecten la forma d'expressar-te, i penso que totes les maneres de fer-ho són correctes. Però bé, això ja és un altre tema (rialles). Com et responia abans, doncs si, a The Woman els colors són més foscos. De tota manera la meva idea era sobretot que els fans de The Woman poguessin identificar en Darlin' coses noves. De fet, per això en Darlin' quan apareix la dona és més a la nit i quan apareix Darlin el fa més al dia, com un contrast entre l'anterior i el nou.


-Halyna, com vas afrontar aquest plantejament estètic de Darlin'?

Halyna Hutchins: Va ser una col·laboració entre Pollyanna i jo. Encara recordo la nostra primera conversa sobre com anàvem a fer-ho. El primer és que Darlin' té un to general molt diferent de The Woman, a més d'introduir la comèdia. Aquesta novetat ens va fer qüestionar com podíem introduir-la, ja que The Woman és molt diferent. També hi ha el tema dels exteriors a la ciutat, i a més volíem aplicar una perspectiva més femenina i d'innocència, juntament amb la pèrdua de la innocència. Amb tot això, Pollyanna també volia uns angles de càmera molt específics, molt poc tradicionals com es fa habitualment en les pel·lícules.


-Darlin' suposa un debut a la direcció cinematogràfica. Expliqueu-me tres com va ser el rodatge, com us vau sentir, i en concret per Halyna i Andrew, com és treballar amb Pollyanna McIntosh?

HH: Pollyanna tenia idees molt específiques i les vam poder fer comentaris abans de rodar la pel·lícula. De fet, vam poder fer una preparació prèvia d'alguns d'aquests plans poc tradicionals abans de rodar, i així vaig poder tenir la seva opinió abans que Pollyanna interpretés.

PM: Jo volia tenir el control de tot, no només perquè és la meva primera vegada sinó perquè sóc directora i tenia tota la pel·lícula en el meu cap abans de rodar-la. Quan fas el càsting de l'equip de la pel·lícula és molt important no només treballar amb persones que puguin fer bé la feina, sinó també amb persones que puguin ser col·laboratives, que entenguin la seva missió, que vulguin fer la seva feina per a un objectiu col·lectiu i no només pel seu ego. Jo sé el que volia fer i el que li volia dir als espectadors, i també el que sentissin quan veiessin Darlin' al cinema o a casa. Penso que el més important d'un equip és que puguem comunicar-nos ràpid i sobretot poder fer-ho abans de començar el rodatge, i Halyna és un exemple d'això, perquè ella és molt curiosa, vol saber sempre més i més. Sempre em preguntava "com vols fer això, i allò altre" per interpretar cada part del guió. I per això mateix treballem tan bé juntes, perquè té molta intel·ligència. Ja la primera vegada que parlem per Skype comentant el guió em va fer preguntes i vam estar com 5 hores parlant, i vaig quedar molt feliç amb ella després d'aquesta conversa. El mateix amb Andrew. També té passió pel cinema i també té passió per la humanitat, i és molt important treballar amb persones així. Andrew també pot respondre't, perquè ell es va encarregar del so de la pel·lícula, que és una part de cinema molt important. De fet, ell ha treballat en el so de les tres pel·lícules de la saga: Offspring, The Woman i Darlin'.

Andrew Smetek: Per a mi treballar en Darlin' va ser una cosa natural perquè vaig treballar en les altres dues pel·lícules de la trilogia, i treballar amb Pollyanna és molt fàcil també.


-Andrew, has treballat amb tres directors diferents en la saga. ¿Que diferències has notat entre treballar amb Andrew van den Houten, Lucky McKee i Pollyanna McIntosh?

AS: Efectivament el meu primer director va ser Andrew van den Houten amb Offspring. Després va ser Lucky Mckee, que és algú que té més sensibilitat per treballar el so, és a dir, que per a ell aquest és un camp més important que per Andrew. Amb Pollyanna va ser tot més agraït.


-I la música de la pel·lícula com la vau treballar?

PM: La música la va treballar Ali Helnwein que és una artista increïble que pot tocar diversos instruments. De fet té un Emy, i va ser una col·laboració molt intensa i molt bona per a mi. M'encanta la seva música.

-El personatge de Darlin està interpretat per una noia molt jove com és Lauryn Canny que amb prou feines parla en tota la pel·lícula. ¿Com ha estat treballar amb una actriu tan jove i que amb prou feines parla la pel·lícula? Imagino que interpretativament va haver de ser complicat per a ella.

PM: Lucky també va pensar el mateix. Ella és una actriu increïble, té talent i tècnicament també podia fer el que necessitàvem, i a més en el set de rodatge era molt amable amb els companys. Sabíem que era una interpretació molt difícil, però en el càsting la vam veure capacitada, i gràcies a Déu va fer un treball increïble. Jo ja l'havia vist abans en una pel·lícula titulada One Thousands Goodnight, amb Juliette Binoche i Nikolaj Coster-Waldau, i Juliette Binoche va dir que Lauryn és la seva actriu jove preferida. Jo voldria dir que Lauryn Canny és la meva actriu preferida, sense el "jove".


-Sens dubte ha demostrat ser una gran actriu amb molt de futur al davant. I seguint amb el futur, pots explicar-nos si hi ha previst fer una continuació de Darlin'?

PM: Doncs ja ho veurem, per a mi és una trilogia molt interessant perquè les tres pel·lícules són molt diferents, i si hi ha una altra doncs jo voldria fer-la, com una fan més. Penso que si la fem serà amb un altre director o directora, jo no crec que repeteixi, i el més important per a mi és que el guió ha de ser en honor a Jack Ketchum, una cosa que a ell li hagués agradat. Llavors, jo participaria, és clar. Però vull deixar clar que de moment no hi ha plans per a cap pel·lícula.


-Espero que sí, el que això em genera un dubte. Tinc entès que el teu gènere preferit és la comèdia i no obstant això dirigeixes cinema de terror: ara debutes amb Darlin' i has continuat amb el teu segment en Deathcember. Tens por de sentir-te encasellada amb el gènere de terror de cara al futur?

PM: Deathcember és més una comèdia. Segueix sent de terror, però l'humor és bastant pronunciat, del tipus absurd. Però no, per res, la comèdia està al meu cap cada dia, perquè ser humà és una comèdia ridícula cada dia, i per això m'agrada posar la comèdia en el terror, però no per minimitzar l'horror sinó per maximitzar-lo. Jo crec que la comèdia és una cosa que ens connecta, i si l'audiència està connectant amb els personatges penso que tenen més por quan alguna cosa dolenta passa. Però si, això és una cosa molt personal en mi. De fet, la propera pel·lícula que vaig a fer és una comèdia fosca.


-¿Dirigida per tu?

PM: Si, i a més la vaig escriure. Es titula Perfect, i la vaig a rodar l'any que ve. És un curtmetratge que tracta sobre un comediant que viu a Los Angeles i té tendències suïcides, però és com molt feliç.


-Quant al teu segment de Deathcember crec que ja està rodat. Saps si la pel·lícula tindrà distribució a Espanya?

PM: Crec que sí. De moment encara ha de començar el circuit de festivals, però tinc entès que sí que la tindrà.


-Tornant a Darlin', has tingut algun referent per fer la pel·lícula?

PM: Almodóvar és una inspiració increïble per a mi. El considero un humanista, molt honest, i treballa els colors d'una manera molt bella. La seva pel·lícula La mala educació inspirar molt a Darlin', amb tot el tema del creixement de l'infant a l'internat catòlic, que és una cosa que va molt en la línia de Darlin'.

-Per anar acabant, Jack Ketchum va arribar a conèixer Darlin'?

PM: Si, coneixia la història i jo volia que estigués content amb ella, però ell mai em va dir si havia de fer les coses d'una manera o altra. Ell sabia que jo era la guionista, i quan vam tenir la lectura del guió em va dir que ell mai havia escrit res sobre religió. Li vaig respondre que aquest era un tema important per a mi i que la pel·lícula tindria un plantejament feminista, i després d'aquella conversa li vaig dir "vagi amb déu, bé" (rialles). Jack va venir al set de rodatge alguns dies, que estava situat a Louisiana, i venia procedent des de Nova York. Ja durant el rodatge estava molt malalt, se'l veia prim, però el seu somriure era grandíssima com sempre. Recordo que va gaudir molt en el set de rodatge.


-Darlin' va dedicada a ell. Jo crec que li hauria agradat...

PM: Moltes gràcies, jo també ho crec.


Gràcies als tres per tot aquest temps que ens heu dedicat. Us desitjo molts èxits en el futur.