El drama de la immigració fueteja de banda i banda de l'Atlàntic. A tots dos llocs, els emigrants solen emprendre llargs camins pels quals es veuen exposats a situacions horribles, però que no els impedeix a seguir avançant cap al seu somni, que és arribar a una nova llar on, segons creuen, trobaran la pau, la llibertat i el benestar per gestar la mateixa família. Res més lluny de la realitat.

Culture Shock és l'episodi 10 de la sèrie televisiva 'Into the Dark', creada per Blumhouse Television per a la plataforma Hulu. Ha estat dirigit per la cineasta mexicana Gigi Saul Guerrero (coneguda també com "la nina del terror"), una jove directora (i actriu) que acumula nombrosos curtmetratges de gènere de terror exitosos com El Gigante, a més d'haver participat en antologies de rellevància com a Mexico Bárbaro i ABCs of Death 2. Aquest telefilm suposa el salt al llargmetratge, i hi explora en clau de gènere el drama humanitari de la immigració il·legal a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

La pel·lícula segueix Marisol, una dona mexicana embarassada que intenta travessar il·legalment la frontera per arribar als Estats Units, i així criar el seu futur fill en un país més aviat-prestant. Un cop al país de Trump, començarà el malson.

En forma de crítica social, la pel·lícula explora, com el títol indica, l'impacte cultural que pateixen els immigrants en arribar als Estats Units, en allò que són les seves expectatives que acaben diferides de la realitat. La pel·lícula es dirigeix ​​allà on fa més mal, i és que si per alguna cosa es caracteritza Gigi Saul Guerrero és en la visceralitat de les seves propostes. Aquesta vegada, però, la visceralitat és més conceptual que visual, molt a l'estil Black Mirror. El guió és intel·ligent i li exigeix implicació a l'espectador, encara que creiem que està lleugerament passat de rosques, propiciant de vegades la distracció. També trobem a faltar un final una mica més contundent, més de gènere, amb més èpica.

Culture Shock es desenvolupa en només 4-5 escenaris, sense filigranes a la fotografia ni una banda sonora que emocioni. Se la nota amb menys pasta que altres produccions Blumhouse, però la pel·lícula igualment pot presumir una correcció absoluta pel que fa al seu acabat. Potser massa correcta al meu gust.

En tot cas vull deixar clar que la pel·lícula s'aguanta molt bé en els 90 minuts, gràcies en part a un repartiment d'actors distingits, com ara la protagonista Martha Higareda, així com per Barbara Crampton (imatge inferior), Creed Brathon, Shawn Ashmore i un espectacular Richard Cabral. Diversos ells tenen un carisma propi que donen joc a la història, a més evolucionen a la trama.

Culture Shock no és estrictament una pel·lícula de terror. És una pel·lícula que aprofita el gènere per reflectir un drama humanitari que fueteja diàriament tant els països mediterranis com també els Estats Units. Poques vegades un tema tan delicat ha estat tractat amb tanta contundència i empatia, així com amb certa originalitat en el seu concepte, propiciant la reflexió sense descuidar l'entreteniment.